Segueix l’aventura i després de sobreviure la primera nit de tempesta al mig del no res, ens llevem ben d’hora per fer camí cap a la reserva nacional Masai Mara. El viatge és llarg (crec que van ser unes 5 hores) per tant farem la primera entrada al parc en horari de tarda.
Travessem amb cotxe una part important del país i tenim temps per anar veient com es viu realment a Kenya. Reconec que la pastilla de la Malaria està deixant els seus efectes i no puc parar de dormir. Cada dos per tres en Jordi m’ha de despertar perquè pugui anar veient les coses interessants que anem deixant endarrera.
Ens sorprèn el munt de gent que trobem caminant per la carretereta sense rumb i, també infants molt petits que tornen o van a l’escola sols. En Zebra, el nostre guia, ens comenta que els nens han de caminar una mitjana d’una o dues hores per anar a l’escola. Ell es llevava a les 4 del matí per poder arribar a cole... i aquí ens queixem!!
A les 3 som a davant la porta del Parc Nacional del Parc Masai Mara... Impressionant, estem emocionats perquè un dels nostres somnis s’està a punt de complir. El més bo d’anar sols és que podem prendre’ns el temps que volem per contemplar cada animal... a part que en Zebra és molt bo trobant-los i divisant-los a la llunyania.
Veiem riuades i ruiades de nyus que estan fent la migració cap al Serenguenti, lleons que descansen esperant l’hora del tiberi, zebras que segueixen els nyus, elefants que ens contemplen .... realment és la peli del Rei leon però a l’autèntica.
A les 6 hem de sortir del parc ja que aquella hora no es pot quedar ningú, només els que dormen en hotels que estan a dins la reserva. Nosaltres aquestes dues nits dormim en un càmping gestionat per masais... encara hem de muntar la tenda, fer el sopar i en mig de la foscor i, pregant perquè encara quedi una mica de foc del que escalfa l’aigua de les dutxes, treure’ns la pols que ens ha deixat morenets en un sol dia.
Al pròxim post us explicaré una tarda molt especial que vam passar a un poblat masai...