La nit al càmping del parc del Masai Mara és molt freda. Ens vam equivocar no portant roba de més abric, jo dubto que marxi mai més de casa sense el plumes en algun raconet de la motxilla. Ens llevem molt d’hora ja que a primera hora del matí és quan els animals surten de cacera i segons ens ha dit en Zebra (el nostre guia) és tot un espectacle.
 |
| surt el sol al Masai Mara |
Pels que tingueu pensat anar-hi penseu que estareu moltes hores a dalt el jeep sense poder baixar... per tant aneu al lavabo (darrera un arbre, en un forat, ...) abans d’entrar al parc!
 |
| Amb vistes a la Sabana |
Tenim la sort de poder veure el creuament del riu Mara per part dels nyus, zebres i tota la tropa que estan emigrant cap al Serenguetti. Segons sembla poden estar dies i dies parats en el creuament del riu fins que un valent es decideix a passar. Es bonic de veure però alhora és trist ja que molts es queden amb l’intent, els cocodrils i hipopòtams tenen molta gana. I de cop la corrua es para i tornen a esperar fins que un decidit torni a atrevir-se a passar el primer. No es veu cada dia i nosaltres i vam ser!
 |
| creuament del Riu Mara |
Vam dinar de pícnic en una àrea protegida, vam caminar amb un guarda que ens va portar a veure els cocodrils, vam tenir la sort de veure guepards, lleons, lleopards, elefants, girafes, ... i tornant cap al càmping vam tenir la gran sort que en Zebra ens portes en un poblat Masai, segurament el més xocant de tot el viatge.
 |
| la cabra més petita és una més de la familia |
Ens va deixar sols a allà i ens va dir que ja serien ells els que ens acompanyarien fins el càmping. Us asseguro que per moments no ho vaig tenir del tot clar. No perquè no em refies d’ells sinó perquè jo ho veia tot igual, el nostre anglès i el seu anglès no s’assemblaven en res i jo ja ens veia a la intempèrie tota la nit.
 |
| En Jordi ballant |
Però no va ser així, ens vam entendre i vam poder aprendre de la seva manera de viure. Ens van explicar els seus valors, el seu modus vivendi, vam assistir a l’àpat d’un casament (us juro que si em fan provar el menjar que es cuinava en aquella cassola moro allà mateix) amb tiberi molt especial per ells: sang, llet, carnota, ..., també vam ballar les seves danses, vam entrar a les seves minúscules cases (els pisos de 40 m2 per ells serien tot un luxe).
 |
| àpat de dies de celebracions (mireu les potes!) |
Us deixo amb més imatges perquè valen més que mil paraules!
 |
| caballera del Lleó |
 |
| Interior caseta |
 |
| la núvia i un fillet d'un altre home |
 |
| Tornant al càmping | | |
|
|
