ROdaNT CoM uNa BALDUFA

Després d'una aturada masa llarga en el bloc em proposo a seguir amb aquest projecte que m'agrada. La idea era explicar el viatge mentre l'estàvem fent però des de la Xina no es podia utilitzar la plataforma blogger. Ara amb les idees ordenades i les fotos escollides us mostraré els llocs que més ens han agradat i als que tornaria amb els ulls tancats. Apa fins demà!

Arribada de una setmana fantàstica a la illa Pitiusa us voldria fer 4 recomanacions d’aquesta illa de la qual ja hi ha molta informació a la xarxa. Tercer cop que la visitava però amb el mateix encant de sempre.   La mare hi havia anat fa més de 33 anys, de viatge final de carrera ( sí, ara son a Cuba i abans a Eivissa) o sigui que imagineu-vos el canvi que ha trobat, dels hippys al Pachà, Amnesia, ....  Un cop més vam volar amb Ryanair a mb els bitllets comprats des de fa mes de dos mesos no vam pagar més de 150 € entre totes dues. Puntualitat Anglesa i molta rapidesa a l’aeroport tant del Prat ( terminal vella ) i d’Eivissa.  Un cop més per a fer la reserva de l’hotel vam confiar amb booking i no vam tenir sorpreses. Hotel  Nautico Ebeso molt correcta per qualitat preu i situat a 10 minuts caminant d’Eivissa. Vam tenir la Sort que som que el dimarts s’unia a la comitiva la Ju, des del primer dia ens van donar una habitació triple, planta baixa amb unes...

Santiago dir-vos que no és el millor lloc per a fer la mariscada, preus més inflats i menys qualitat. Tot i així en aquest restaurant vam dinar prou bé. Res a veure amb els percebes del dia següent però ... El pop que vam menjar per sopar era bo, el restaurant és una pulperia que està situada al carrer principal de la ciutat... Cal visitar el mercat d'Abastos i fer un tastet de productors locals d'Albariño o de pop acabat de bullir En ruta No us perdeu la carretera que va per la costa des de Santiago fins a Finisterre, els paisatges son espectaculars... Per dinar i amb una qualitat espectacular Tira do Cordel (llobarro a la brasa i marisc boníssims!!) situat a Finisterre. I de les Ries Baixes no us perdeu Cambados, el nucli antic és preciós.

Faig un alto en el viatge per Àfrica per explicar-vos l’escapadeta d’aquest cap de setmana a Galícia.  Ha estat curt però molt molt intens. Vam agafar l’avió a les 7 del matí del dissabte. Sortíem de Barcelona i un cop més vam refiar amb lavacolla per que ens guardessin el cotxe. De dissabte a les 7 del matí a dilluns a les 10 del vespre 24 € i recollit i tornat a la mateixa terminal. Ryanair aquest cop puntualíssims tant a l’anada com a la tornada. L’hotelet de Santiago , FORNOS ,estava molt bé, situat al centre, net i econòmic... us el recomano si teniu pensat fer una escapada de pocs dies. Demà més...

La nit al càmping del parc del Masai Mara és molt freda. Ens vam equivocar no portant roba de més abric, jo dubto que marxi mai més de casa sense el plumes en algun raconet de la motxilla. Ens llevem molt d’hora ja que a primera hora del matí és quan els animals surten de cacera i segons ens ha dit en Zebra (el nostre guia) és tot un espectacle.  surt el sol al Masai Mara Pels que tingueu pensat anar-hi penseu que estareu moltes hores a dalt el jeep sense poder baixar... per tant aneu al lavabo (darrera un arbre, en un forat, ...) abans d’entrar al parc!  Amb vistes a la Sabana Tenim la sort de poder veure el creuament del riu Mara per part dels   nyus, zebres i tota la tropa que estan emigrant cap al Serenguetti. Segons sembla poden estar dies i dies parats en el creuament del riu fins que un valent es decideix a passar. Es bonic de veure però alhora és trist ja que molts es queden amb l’intent, els cocodrils i hipopòtams tenen molta gana. I de cop la corrua es...

Segueix l’aventura i després de sobreviure la primera nit de tempesta al mig del no res, ens llevem ben d’hora per fer camí cap a la reserva nacional  Masai Mara. El viatge és llarg (crec que van ser unes 5 hores) per tant farem la primera entrada al parc en horari de tarda.  Travessem amb cotxe una part important del país i tenim temps per anar veient com es viu realment a Kenya. Reconec que la pastilla de la Malaria està deixant els seus efectes i no puc parar de dormir. Cada dos per tres en Jordi m’ha de despertar perquè pugui anar veient les coses interessants que anem deixant endarrera. Ens sorprèn el munt de gent que trobem caminant per la carretereta sense rumb i, també infants molt petits que tornen o van a l’escola sols. En Zebra, el nostre guia,  ens comenta que els nens han de caminar una mitjana d’una o dues hores per anar a l’escola. Ell es llevava a les 4 del matí per poder arribar a cole... i aquí ens queixem!!  A les 3 som a davant la porta del Pa...

El 5 de setembre del 2010 vam emprendre una nova aventura. Aquest cop el destí era Kenya, Tanzània i Zanzíbar. Segurament el viatge més difícil que empreníem i que un cop fet reconec que així va ser. Dels 21 dies que estaríem per terres Africanes només en teníem plantejats 5, els del safari. La resta era una incógnita… Tot i les dificultats per moure’s  pels 3 països sense anar amb un viatge programat, per entendre’s amb la gent, per trobar llocs per dormir pels que et cobraven una pasta que no valien, ..., va ser una experiència molt grata que recordarem sempre.   L’aventura va començar just aterrar a Kenya. El guia ja ens esperava per començar el safari el mateix dia i calia no perdre temps per ser abans de la sortida del sol a Nakuru i poder contemplar, així,  l’espectacle de mils i mils de Flamencs rosats. El més fort  de tot: eren les 5 del matí i calia anar al súper per comparar el menjar de tot el safari (és el que té ajustar preus, que dorms en tenda de c...