ROdaNT CoM uNa BALDUFA

La nit al càmping del parc del Masai Mara és molt freda. Ens vam equivocar no portant roba de més abric, jo dubto que marxi mai més de casa sense el plumes en algun raconet de la motxilla. Ens llevem molt d’hora ja que a primera hora del matí és quan els animals surten de cacera i segons ens ha dit en Zebra (el nostre guia) és tot un espectacle.  surt el sol al Masai Mara Pels que tingueu pensat anar-hi penseu que estareu moltes hores a dalt el jeep sense poder baixar... per tant aneu al lavabo (darrera un arbre, en un forat, ...) abans d’entrar al parc!  Amb vistes a la Sabana Tenim la sort de poder veure el creuament del riu Mara per part dels   nyus, zebres i tota la tropa que estan emigrant cap al Serenguetti. Segons sembla poden estar dies i dies parats en el creuament del riu fins que un valent es decideix a passar. Es bonic de veure però alhora és trist ja que molts es queden amb l’intent, els cocodrils i hipopòtams tenen molta gana. I de cop la corrua es...

Segueix l’aventura i després de sobreviure la primera nit de tempesta al mig del no res, ens llevem ben d’hora per fer camí cap a la reserva nacional  Masai Mara. El viatge és llarg (crec que van ser unes 5 hores) per tant farem la primera entrada al parc en horari de tarda.  Travessem amb cotxe una part important del país i tenim temps per anar veient com es viu realment a Kenya. Reconec que la pastilla de la Malaria està deixant els seus efectes i no puc parar de dormir. Cada dos per tres en Jordi m’ha de despertar perquè pugui anar veient les coses interessants que anem deixant endarrera. Ens sorprèn el munt de gent que trobem caminant per la carretereta sense rumb i, també infants molt petits que tornen o van a l’escola sols. En Zebra, el nostre guia,  ens comenta que els nens han de caminar una mitjana d’una o dues hores per anar a l’escola. Ell es llevava a les 4 del matí per poder arribar a cole... i aquí ens queixem!!  A les 3 som a davant la porta del Pa...

El 5 de setembre del 2010 vam emprendre una nova aventura. Aquest cop el destí era Kenya, Tanzània i Zanzíbar. Segurament el viatge més difícil que empreníem i que un cop fet reconec que així va ser. Dels 21 dies que estaríem per terres Africanes només en teníem plantejats 5, els del safari. La resta era una incógnita… Tot i les dificultats per moure’s  pels 3 països sense anar amb un viatge programat, per entendre’s amb la gent, per trobar llocs per dormir pels que et cobraven una pasta que no valien, ..., va ser una experiència molt grata que recordarem sempre.   L’aventura va començar just aterrar a Kenya. El guia ja ens esperava per començar el safari el mateix dia i calia no perdre temps per ser abans de la sortida del sol a Nakuru i poder contemplar, així,  l’espectacle de mils i mils de Flamencs rosats. El més fort  de tot: eren les 5 del matí i calia anar al súper per comparar el menjar de tot el safari (és el que té ajustar preus, que dorms en tenda de c...

-        Excursió al Vall d’ORIKA. Us recomano que llogueu un cotxe i la feu pel vostre compte. El paisatge és molt bonic i els pobles berebers pels que passes et fan adonar de com viuen les persones en el Marroc agrícola. Quan arribes al naixement del riu hi ha un munt de restaurants i paradetes. Si podeu no dineu a allà. Qualitat més dolenta que Marrakech i el doble de car.  -         Deixar-vos mimar a un Hammam. Com que volíem compartir l’estona no vam anar als Hammams públics ja que no son mixtes. Un bon consell que nosaltres havíem rebut era anar als BAINS DE MARRAKECH , quin encert!! Feu una ullada a la seva web ja que val molt la pena. Hammam per a parelles, te de meta, gommage, dutxes... i tornaria ara mateix!! -        Fer una visita guiada a la cooperativa de les especies, sabons i aromes. Espectacular, segur que sortiu amb alguna cosa.   -    ...