Tinc la pell de gallina des de que he rebut la trista noticia de l’explosió a Marrakech. Fa just una setmana estava davant de la cafeteria Argana prenent un suc de taronja i gaudint de la majestosa plaça Jmaa-el-Fna. Sento una pena enorme ja que l a tranquil·litat que jo vaig respirar a Marrakech ara em deixa pas a la inseguretat que en cap moment vaig viure durant el viatge. Per altra banda no puc deixar de pensar en aquelles persones que han patit l’atemptat i que han passat de l’emoció a la desesperació en un segon. Em sento i mpotent davant aquestes decisions inhumanes, injustes, incoherents, ... que fan que sempre acabin pagant els que menys culpa tenen de tot. Segur que a vui la vida a la plaça ha deixat de transcórrer , que les serps no han ballat al so de les flautes i que Marrakech avui sent la mort d’aquells que injustament els ha tocat el rebre. Marrakech però sobreviurà un cop més i seguirà endavant. Perquè tot i les revoltes que hi ha en el món ...
Som el que fem per a canviar el que som...